Camille Extreme, Campionat d´Espanya.

 El passat cap de setmana es va celebrar la 10ª edició de la Camille Extreme, a la població de Isaba, Navarra.

Amb una distància de 31,6 km i 2044m de desnivell positiu, sortia una cursa dura, i amb un recorregut bastant tècnic, que el fang de la pluja dels dies anteriors acabava de rematar.

Primer de tot donar gracies als seleccionadors de la Selecció Catalana de curses per muntanya per donar-me la oportunitat de poder córrer com a promesa defensant els colors de Catalunya.

Doncs dissabte passat ens desplaçàvem a Navarra, vaig passar un bon dissabte de viatge amb bona companyia, amb els corredors de la selecció, amb un rodatge per estirar cames, recollida de dorsals i el briefing de la cursa.

Diumenge tocava llevar-me d´hora, per fer un bon esmorzar i desplaçar-nos fins a la sortida de la cursa. Un cop allà un bon escalfament, agafant eufòria amb l´ambient i cap a la sortida del que havia de ser una gran cursa, amb un nivell molt alt, ja que en la cursa llarga es reunien els campionats d´espanya absoluts amb el promesa.

Em venia per davant una cursa molt dura i llarga, i sabia com l´havia de córrer. Vaig sortir suau la primera part de cursa, poden estirar cama als llocs plans on sense esforç avançava posicions, i controlant les pujades, sense desgastar gaire.

Vaig anar molt còmode fins al km 10, com havia planejat. Un cop allà em disposava a poc a poc incrementar el ritme, però allà va ser on va començar el que seria el meu final. Just començar la baixada, vaig començar a marejar-me, perdent l´equilibri en alguns casos, i un petit mal de cap, que em van fer aixecar una mica el peu en les baixades, però podia seguir corrent amb un bon ritme als plans i pujades. Vaig anar aguantant fins al km 17, on en començar la pujada forta el meu cap va dir prou, i em va deixar en desconnexió.

A partir d´allà vaig fixar un altre objectiu, que era el d'acabar la cursa que havia vingut a fer, vaig veure que la que estava sent una bona cursa, on podia sortir un bon resultat en categoria promesa ja que estava fent la cursa que havia planejat, deixava de ser possible.

Aquests quilòmetres fins a meta van ser durs, ja que córrer amb aquest estat no es gens agradable. Però he de dir que vaig gaudir-los amb l´impressionant paisatge, i la fantàstica gent que m´envolta-va. Un ambient impressionant! Moltíssima gent animant i entregada a tu! Així tot es molt més fàcil.

Al final arribava a meta amb 3h 44min, amb un malestar corporal que havia arrossegat tota la cursa i destrossat anímicament, ja que havia perdut una bona oportunitat.

A partir d'aquí va tocar celebrar una quantitat de podis en les diferents categories de companys de la selecció. Contentíssim per ells, i els dono a tots la enhorabona. Quins cracs!!

Ara em toca seguir entrenant, ja que de moment els entrenaments i les sensacions estan anant molt be, millorant dia a dia i amb ganes de més.

La temporada es llarga, i tot just comença.

Salut i km.