Varem sortir de Valls el Jordi, la Marta, el Biel i jo, amb la super furgo del mister. En arribar allà ens vam dirigir a veure la reunió informativa, tot i que no anàvem gaire entesos dels horaris jeje. Allà també ens vam reunir amb la Genia, Ricard i Pika, que compartirem bungalou i diverses histories aquest cap de setmana, molt bona gent aquests paios ejej
Després d´una nit passada per aigua, i mai mes ben dit, uns 90-110 litres en 6h... ens vam llevar per dirigir-nos després de l´escalfament i preparació prèvia a la línia de sortida.
La sortida va ser ràpida, i molt aviat ja s´agafava el primer camí; no pujava molt i es podia rodar ràpid, i vaig poder disfrutar d´uns 2km de cursa amb els cracs del davant de tot. Ja quan la cosa començava a pujar, vaig canviar el ritme i vaig posar el xip de conservador, però tot i així em veia amb forces i pujava amb facilitat. Vaig coronar el Puij Estela entre els 20 de la general i en començar a baixar va ser on va començar malson, unes punxades a la part dreta de la cadera darrere el femur m´impedien baixar amb facilitat. El meu cap deia que no passava res, que seguis endavant, però ia vaig conservam aquella baixada fins a l´ascensió al TAGA. Pujant poc a poc i nafen, anava controlant la cadera i en alguns trams on podia corre, no ho feia per por, i va ser en començar a baixar on vaig veure que allà a dalt s´acabava la meva carrera... Vaig suportar alguna que altra punxada, vaig voler corre ràpid, però va ser en notar un dolor bastant intens durant 3 passes seguides quan vaig decidir parar, posar-ma a caminar i deixar de forçar. Vaig tenir 30 minuts de baixada caminant on només feia que pensar en si em retirava o no. I la decisió final i crec que la bona, encara que amb el cor encongit va ser la de arribar a la meta amb cotxe. La temporada es llarga i després de la muntanya venen nous projectes amb moltes ganes també. I no els penso deixar enlaire per una cursa, això si!, el TAGA te la creu posada, l´any que ve serà un altre!!
Donar gracies al Jordi, Marta, Biel, Genia i Just pel suport donat, i els comentaris que et fan mirar endavant, i et fan veure que retirar-te es el millor que en aquell moment es podia fer.
A dia d´avui, 2 dies després he fet 2 rodatges i la cosa està tranquil·la, però estic corren amb por, semble que tingui un fantasma posat a la cadera, i que el cos es mogui perquè la cadera faci el mínim esforç possible... demà provarem de nou, i esperem que dijous el fisio ( Enric Menero ) em doni bones noticies, que s´ha d´entrenar fort, i el nou sistema que farem ara em te entusiasmat i amb ganes!! :D
Si tot va com ha d´anar ens veiem el dia 3 a Castellvell !
A muerte makina! segur que no es res i el dia 3 tels pixes a tots! una abraçada! ens veiem aviat! :)
ResponElimina